Els cubans i l'accés a Internet
Cuba celebra aquest gener el quaranta-cinquè aniversari de lentrada de Fidel Castro a lHabana. Quaranta-cinc anys de dictadura ( altrament malanomenada regim socialista) que sens dubte marquen la història recent de lilla caribenya sinò també la història contemporánea. La revolució castrista es desenvolupà en un context internacional profundament convuls i el seu carácter marxista i revolucionari va entusiasmà bona part de lidealisme desquerres. La revolució es gestà gràcies a un grapat de personatges que es convertirien en vertaderes icones de les conciencies revolucionàries del món. Ernesto Che guevara es convertirà en la icona, el màrtir de la causa revolucionària i el mateix Castro és actualment un mite vivent del comunisme tradicional. Tanmateix, el règim de Castro no deixa de ser una dictadura que controla i lliga la seva població usant els mateixos mètodes que les tradicionals dictadures feixistes europees i llatinoamericanes. La bonança o la validesa de les idees que fonamenten un plantejament polític a més de ser discutibles, no legitimen un governant a privar als seus súbdits dels drets fonamentals
Cuba viu adormida en la seva bombolla, aïllada des de linterior i des de lexterior, i només algunes escletxes permeten a les conciencies critiques de lilla treure el nas per respirar aire fresc. Les opinions que es contraposen sobre lilla, el seu règim i el seu dictador estan tenyides de certa demagògia que dificulta el correcte coneixement dels cubans, de la situació en que viuen i, sobretot, de quin pot ser el futur que els espera. La veu dels cubans però sestà començant a sentir els últims temps gràcies al tímid avanç dinternet a lilla. La xarxa constitueix una plataforma massa àmplia per poder controlar, pel que pot ser un cordó (o millor xarxa) umbilical per on les veus critiques i també les no critiques puguin expresar-se sense les restriccions pròpies duna dictadura. A més la informació es pot trobar verge o si més no es compta amb multitut de fonts per obtenir-la a la xarxa pel que laccés generalitzat de Cuba a la xarxa contruïria a desintoxicar lambient a desinformació que hi ha a lilla.
Les veus que es recullen a internet són testimonis duna cuba que des de diversos àmbits reclama una millora de les seves condicions de vida i una apertura del règim castrista, que sestà convertint en un anacronisme quan encara no ha ni mort. La gent de Cuba necesita aire, perquè 45 anys de règim dictatorial, sigui del signe que sigui, amenacen de deixar rèmores i llasts que costaran molt deliminar per les generacions futures, com succeeix en diversos països( sense anar més lluny, el Espanya). Internet ha de constituir-se com la principal eina de ventilació del país. En aquest sentit els fòrums de debat independents, per bé que escassos, permeten esposar les opinions sense haver de sotmetres a la censura o la manipulació. En un fòrum de redcubana.com un participant es queixava de la situació de frau que es detecta no només en la premsa escrita tradicional( això era evident) sinò també en les enquestes i els fòrums, i es que sense voler mitificar internet, no posaré en dubte que és dels pocs sinò lunic espai de llibertat pels cubans.
Però laugment de llibertat que els cubans experimenten a la xarxa posen de manifest que el treball del poble cubà es basarà en la reconciliació i en el treball conjunt cap a un furtur prometedor. Això, molt probablement no passarà, entre daltres coses perque la llibertat que assoliran els cubans sense fidel estarà també contaminada per aquells que sautoanomenen garantidors de la llibertat i la democracia. Cal que siguin lens propis cubans els que canalitzin les propostes pel nou futur sense Fidel, que certament no hauria de passar pel continuisme. Els debats doncs són encesos; per exemple en un dels fòrums dopinió sobre la situació política de Cuba les discussions posen de manifest que el debat es basa només en la situació puntual de Cuba i el seu règim, sinò que semblen arrossegar-se al pla ideològic, com si algú no pogués defensar postures comunistes estan en desacord amb el model dictatorial de Castro.
La llibertat es pot tastar amb internet, però com accediexen a la xarxa els cubans? Hi ha fòrums on es troben queixes dels internautes cubans, que des de linterior de lilla lluiten per aconseguir conectar-se a la xarxa. En fòrums relativament independents com el del Correo de Cuba trobem opinions que ilustren la doble moral i la hipocresia amb que actuen les dictadures. Els cubans tenen accés aés a internet però limitat. És a dir, que com que lestat controla les connexions telefòniques i per tant laccés a internet, restringeix lús de la xarxa per tal que no entrin « virus » informàtics. En la seva postura paternalista( també típic de les dictadures) el règim castrista protegeix la seva població davant els perills que corren per la xarxa. El règim parla de virus informàtics, però està prou clar que aquests virus no són els que més preocupen el règim, sinò els virus intelectuals i ideològics que corren per la xarxa i que podrien esfondrar tot el costós edifici propagandístic que tota dictadura té. Tanmateix, laccés no és restringit quan el consumidor paga en dòlars. És que potser els virus informàtics es frenen davant els ordinadors la conexió dels quals està pagada amb dòlars ? es pregunten els internautes.
Els dòlars a Cuba són quelcom més que la moneda despreciable de limperi capitalista, ja que a part daquesta accepció propagandística la moneda dels EUA representa el pagament efectiu, i la garantia de la solvencia del pagador. Els cubans malviuen i no ténen accés als dòlars, però els turistes que cada any visiten lilla deixen molts bitllets verds amb la cara de George Washington que simbolitzen la prosperitat i el benestar, a més de limperi. Així sestableixen dues categories de ciutadans a lhora daccedir a la xarxa: Aquells que tenen moneda nacional( els cubans ) i que per tant tenen molt difícil laccés a la xarxa i els que tenen dòlars ( bàsicament extrangers ) que poden navegar lliurement.
Tots aquests impediments que Fidel posa a la xarxa són tanmateix absurds, ja que suposa negar-se a una corrent sociológica que bufa en una direcció, més enllà de les iniciatives politiques concretes. El futur de Cuba podrà ser debatut també a internet perquè malgrat les dictadures procuraran sempre amagar les veritats incomodes i mutilar lesperit crític, les noves generacions palpen lavenç cap a una societat nova sense Fidel i amb lesperança de tutelar ells sols el pas cap a una societat més oberta, més plural on es sàpiguen aprofitar els encerts de Fidel eliminant però qualsevol element propi de la seva tradició política, que no ideológica... Els debats a internet permeten veure que lesperit crític hi és, que lesperança en un futur millor també, però que lombra del pasta és allargada, i el poderós veí vigila... i espera. Deixaran per fi conduir al poble cubà el seu propi futur?