Art i interactivitat virtual
Jordi Hernández
La història de levolució humana presenta certs punts dinflexió que marquen i dirigiexen el camí de la nostra història com a espècie. Laparició dels primers instruments lítics fa uns dos milions danys és, segons els especialistes, un dels moments clau en la història de levolució, ja que la industria lítica demostrava lús de les capacitats intel-lectuals de lespècie per tal dinfluir en el medi i transformar-lo per satisfer les necessitats de supervivencia. No és que els animals no fabriquéssin instruments, però en els homínids shi observa una repetició sistemàtica, la construcció duna base teòrica que marcarà linici de levolució tecnológica. La técnica doncs és un dels fonaments de lhome com a espècie pel que no podem deslligar-la de la nostra evolució. En un estadi superior de la nostra història, els humans vam començar a desenvolupar un llenguatge simbòlic que ultrapasava les barreres naturals, ja que la complexitat del nostre cervell ens obligava a utilitzar noves eines que ens ajudéssin a expresar conceptes abstractes; passions , sentiments i idees representatives de la nostra esència. Lart doncs és un element indispensable per comprendre la humanitat i com aquesta interactua amb el món que la rodeja.
La representació artística és profundament subjectiva, però respon a necessitats objectives com a éssers humans, i són aquestes necessitats les que uniexen lartista que realitza una obra i lespectador que shi troba de cara. Roc Parés, director de la Galeria Visual on treballa en la investigació i producció experimental daplicacions artístiques i museològiques de la realitat virtual, coneix bé la necessitat de viure i comprendre lart com una font de coneixement, en quant respon a les passions més íntimes dels humans. La història de les representacions artístiques ens mostra com lhome ha utilitzat les tècniques que tenia a labast per tal dexpressar-se; si bé no sempre la llibertat creativa ha estat en la base de levolució artística, és ben cert que técnica i art han anat de bracet per cerear un sistema simbòlic vàlid per la nostra formació com a individus. Actualment observem el mateix fenòmen.
Un artista britànic dedicat a la creació de mosaics i col-lages em comentava no fa gaire que lordinador ha significat una vertadera revolució en els processos de creació artística. Les noves tecnologies no només permeten crear un sistema de realitat virtual, sinò que donen la possibilitat dinteractuar amb aquest nou tipus de realitat. Les noves tecnologies cal entendre-les com un instrument potentíssim per transformar la visió de lart, i per tant de com representem els nostres valors .Tal com afirmava Roc Parés, les noves tecnologies i la possibilitat de desenvolupar una realitat virtual fa que lespectador pugui abandonar la tradicional actitut contemplativa i adopti una postura intervensionista davant les creacions de lartista. Aquest detecta problemes en la interacció del jo amb el món, i expressa mitjançant les seves creacions la seva visió del món o daspectes concrets de la vida. Però aquesta creació es confronta amb la visió del món que té lespectador, perquè lart està deixant de ser un mitjà per representar la realitat, o per difondre missatges concrets, sinò que està evolucionant cap a un nou mode de coneixement. Lartista contemporani obre noves portes de coneixement i convida lespectador a entrar-hi, a interpretar els nous aspectes que lartista està intentant expresar.
Tanmateix aquest plantejament no està exempt de certa pretenciositat, ja que lartista no sempre busca reaccions, i en el cas que les busqui no sempre serà comprès. La realitat virtual obre moltíssimes portes a lart i sens dubte obliga lespectador a replantejar-se la seva postura davant les obres. Experiències com la del Ball del Fanalet desenvolupat per Roc Parés, Perry Hoberman i Narcís Parés demostren fins a quin punt la tecnologia pot ajudar a crear nous espais dinteracció on lespectador pot transformar la realitat que el rodeja. La possibilitat de fer creixer punts de llum , dominar-los i transformar-los en funció del moviment del nostre fanalet suposa un exercici molt interessant dimmersió en una realitat virtual. Els objectes que formem gràcies al moviment del fanalet no són reals. De fet només són dades que un ordinador recull i transforma en feixos de llum multiformes que nosaltres podem modificar; significa això que els objectes no són reals? Almenys són reals virtualment i aquest aspecte permet a lespectador assolir un grau dinteractivitat molt elevat amb lartista.Tal com assenyalava Roc Parés en la seva conferencia, és necessari establir un diàleg amb la intenció, els mitjans i les formes de lartista. Però aquest diàleg ha existit sempre, ja que lart respon, a més de a les necessitats del creador, a la possibilitat de ser observat o contemplat per qui sigui, pel que ara es planteja que el diàleg amb lartista i la seva obra sigui obert.
Amb lart digital i la realitat virtual podem establir un nou tipus de relació ja que no només ens provoca reaccions i ens convida a observar la realitat des de diversos punts de vista, sinò que ens permet interactuar en aquest nou tipus de realitat. Les noves tecnologies estan transformant els processos creatius però també permeten establir un nou tipus comunicació amb les creacions. Potser no tothom comprèn els artistes ni el que busquen amb les seves creacions, però sobren moltes perspectives en lart des del moment en que podem dominar i transformar allò que ens plantegen. Si contemplem una pintura o una escultura també som partíceps de la realitat de lartista, però no podem establir una relació simbiòtica amb la seva obra. Amb la realitat virtual, sí. I si bé molts pseudo-artistes provaran de revestir les seves creacions amb justificacions teòriques que només tractaran de legitimar creacions horribles i sense sentit, val la pena reflexionar sobre quina és la relació entre jo com a espectador i la proposta de realitat virtual-visual que artistes com Roc Parés ens plantejaran en el futur.
La història de levolució humana presenta certs punts dinflexió que marquen i dirigiexen el camí de la nostra història com a espècie. Laparició dels primers instruments lítics fa uns dos milions danys és, segons els especialistes, un dels moments clau en la història de levolució, ja que la industria lítica demostrava lús de les capacitats intel-lectuals de lespècie per tal dinfluir en el medi i transformar-lo per satisfer les necessitats de supervivencia. No és que els animals no fabriquéssin instruments, però en els homínids shi observa una repetició sistemàtica, la construcció duna base teòrica que marcarà linici de levolució tecnológica. La técnica doncs és un dels fonaments de lhome com a espècie pel que no podem deslligar-la de la nostra evolució. En un estadi superior de la nostra història, els humans vam començar a desenvolupar un llenguatge simbòlic que ultrapasava les barreres naturals, ja que la complexitat del nostre cervell ens obligava a utilitzar noves eines que ens ajudéssin a expresar conceptes abstractes; passions , sentiments i idees representatives de la nostra esència. Lart doncs és un element indispensable per comprendre la humanitat i com aquesta interactua amb el món que la rodeja.
La representació artística és profundament subjectiva, però respon a necessitats objectives com a éssers humans, i són aquestes necessitats les que uniexen lartista que realitza una obra i lespectador que shi troba de cara. Roc Parés, director de la Galeria Visual on treballa en la investigació i producció experimental daplicacions artístiques i museològiques de la realitat virtual, coneix bé la necessitat de viure i comprendre lart com una font de coneixement, en quant respon a les passions més íntimes dels humans. La història de les representacions artístiques ens mostra com lhome ha utilitzat les tècniques que tenia a labast per tal dexpressar-se; si bé no sempre la llibertat creativa ha estat en la base de levolució artística, és ben cert que técnica i art han anat de bracet per cerear un sistema simbòlic vàlid per la nostra formació com a individus. Actualment observem el mateix fenòmen.
Un artista britànic dedicat a la creació de mosaics i col-lages em comentava no fa gaire que lordinador ha significat una vertadera revolució en els processos de creació artística. Les noves tecnologies no només permeten crear un sistema de realitat virtual, sinò que donen la possibilitat dinteractuar amb aquest nou tipus de realitat. Les noves tecnologies cal entendre-les com un instrument potentíssim per transformar la visió de lart, i per tant de com representem els nostres valors .Tal com afirmava Roc Parés, les noves tecnologies i la possibilitat de desenvolupar una realitat virtual fa que lespectador pugui abandonar la tradicional actitut contemplativa i adopti una postura intervensionista davant les creacions de lartista. Aquest detecta problemes en la interacció del jo amb el món, i expressa mitjançant les seves creacions la seva visió del món o daspectes concrets de la vida. Però aquesta creació es confronta amb la visió del món que té lespectador, perquè lart està deixant de ser un mitjà per representar la realitat, o per difondre missatges concrets, sinò que està evolucionant cap a un nou mode de coneixement. Lartista contemporani obre noves portes de coneixement i convida lespectador a entrar-hi, a interpretar els nous aspectes que lartista està intentant expresar.
Tanmateix aquest plantejament no està exempt de certa pretenciositat, ja que lartista no sempre busca reaccions, i en el cas que les busqui no sempre serà comprès. La realitat virtual obre moltíssimes portes a lart i sens dubte obliga lespectador a replantejar-se la seva postura davant les obres. Experiències com la del Ball del Fanalet desenvolupat per Roc Parés, Perry Hoberman i Narcís Parés demostren fins a quin punt la tecnologia pot ajudar a crear nous espais dinteracció on lespectador pot transformar la realitat que el rodeja. La possibilitat de fer creixer punts de llum , dominar-los i transformar-los en funció del moviment del nostre fanalet suposa un exercici molt interessant dimmersió en una realitat virtual. Els objectes que formem gràcies al moviment del fanalet no són reals. De fet només són dades que un ordinador recull i transforma en feixos de llum multiformes que nosaltres podem modificar; significa això que els objectes no són reals? Almenys són reals virtualment i aquest aspecte permet a lespectador assolir un grau dinteractivitat molt elevat amb lartista.Tal com assenyalava Roc Parés en la seva conferencia, és necessari establir un diàleg amb la intenció, els mitjans i les formes de lartista. Però aquest diàleg ha existit sempre, ja que lart respon, a més de a les necessitats del creador, a la possibilitat de ser observat o contemplat per qui sigui, pel que ara es planteja que el diàleg amb lartista i la seva obra sigui obert.
Amb lart digital i la realitat virtual podem establir un nou tipus de relació ja que no només ens provoca reaccions i ens convida a observar la realitat des de diversos punts de vista, sinò que ens permet interactuar en aquest nou tipus de realitat. Les noves tecnologies estan transformant els processos creatius però també permeten establir un nou tipus comunicació amb les creacions. Potser no tothom comprèn els artistes ni el que busquen amb les seves creacions, però sobren moltes perspectives en lart des del moment en que podem dominar i transformar allò que ens plantegen. Si contemplem una pintura o una escultura també som partíceps de la realitat de lartista, però no podem establir una relació simbiòtica amb la seva obra. Amb la realitat virtual, sí. I si bé molts pseudo-artistes provaran de revestir les seves creacions amb justificacions teòriques que només tractaran de legitimar creacions horribles i sense sentit, val la pena reflexionar sobre quina és la relació entre jo com a espectador i la proposta de realitat virtual-visual que artistes com Roc Parés ens plantejaran en el futur.
0 comentarios